Sovint els Ajuntaments solen destacar alguns elments patrimonials del seu municipi a manera de senyes d'identitat. Fins i tot alguns d'ells proposen rutes concretes per tal de visitar-los i aquesta és una iniciativa lloable.
El problema és que en moltes ocasions l'estat de conservació d'aquests elements és lamentable.
Podem agafar com exemple la ruta que ens proposa l'ajuntament de Puigpunyent pel llogaret de Galilea. Partint de la plaça de l'Església o ses Timbes ens condueix fins a l'anomenat clot de sa Neu. Es tracta d'una casa de neu destacable pel fet ser la que es troba situada a menor altitud de tota l'illa (475 m) i també per haver estat reaprofitada construint-se al seu interior una barraca i un pou. Llàstima que la casa de neu en sí és difícil de visualitzar degut a que els paraments laterals presenten grans esboldrecs i a que al seu interior s'acumulen alguns pins abatuts per les ventades.
El panorama que ens trobam en el següent element de la ruta és també dessolador. És l'anomenat molí d'en Pere o molí de Can Soler, un molí de vent fariner que entrà en funcionament dia 5 de març de 1880 com ens indica la inscripció de la llinda del portal de la torre. L'esmentada torre encara s'aguanta dempeus però el que era la casa del moliner es troba totalment enrunada amb les distintes dependències i amb l'envelador esbucats.
Creim que hauria de ser prioritària la rehabilitació d'aquells elements patrimonials pels quals es promociona la seva visita com és el cas de la casa de Neu de Galilea i el molí de Can Soler.
Mentre aquesta rehabilitació no sigui duita a terme proposam un canvi de lema per als cartells anunciadors de la ruta: en comptes de "Viu la natura" podrien dir "Viu la ruïna".
Casa de neu de Galilea
Molí d'en Pere o de Can Soler (Galilea)