Un dels sementers de na Carro (Artà) s'anomena el Tornall de sa Xeixa. Es diu tornall al darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i també s'aplica a una franja de trenta passes d'ample que era assignada a un pareller per llaurar-la (DCVB).
La xeixa, un tipus de blat de bona qualitat, no és l'únic cereal que s'inclou entre els topònims. Normalment apareixen com a determinants d'un orònim. Així camp, coma, comellar, coster, pla, rota, turó es combinen amb la civada (camp de sa Civada), el mestall (comellar des Mestall), l'ordi (rota de s'Ordi) o la xeixa (Pla de sa Xeixa). Altres vegades són noms col·lectius del tipus es Mestallar o s'Ordiar (i la seva variant Ordial) que designen llocs on es sembrava mestall o ordi.
Resulta destacable l'absència de la paraula blat en aquesta sèrie, tenint en compte la seva importància. El nom tan sols és emprat de manera metafòrica, per fer referència a muntanyes, que són designades com a Munt de Blat, i que trobam a Albercuix i a Artà, en aquest cas com a sinònim d'en Porrassar.
Sembla increïble però encara queden pagesos a Mallorca. Els que es dediquen als cereals comencen en aquesta època la sega i ja llauren els sementers dedicats al farratge. Al juny els camps ja segats conviuen amb els que encara conserven les espigues.
Contemplats des del cel aquests camps semblen els llenços d'un pintor.