Els sistemes naturals són dinàmics però els canvis són tan lents que difícilment es perceben. Només quan es produeixen episodis catastròfics els canvis poden observar-se d'un dia per l'altre.
Així les torrentades modifiquen significativament els terrenys per on passen les aigües i especialment els que es troben a la seva desembocadura. Va passar el 6 de setembre de 1989 quan les inundacions varen donar lloc a l'aparició de s'Estany de cala Magraner.
I ha tornat a passar amb la torrentada del 9 d'octubre quan el torrent de s'Estanyol (Artà) va eliminar la barra arenosa de la seva desembocadura i els sediments acumulats durant dècades propiciant l'entrada de l'aigua de la mar en una llengua que s'estén fins a 250 metres terra endins.
S'inicia ara un procés que es va repetint cíclicament com ens ho recorda el topònim de s'Estanyol. Primer s'acumularà una barra d'arena a la desembocadura que facilitarà de nou el pas a peu, per alegria d'excursionistes i caminants. Aquesta barra arenosa romprà la comunicació entre la mar i les aigües interiors les quals s'aniran transformant en un estany. Estany que progressivament s'anirà colmatant per les mateixes aportacions del torrent.
Fins a la pròxima torrentada.
NOTA: no es dona amb massa frecuència entre els noms de lloc aquest diminitiu d'estany. A part dels nuclis de població de Llucmajor i d'Artà només trobam l'Estanyol a la platja de Formentor i s'Estanyol d'en Roig a sa Coma (Sant Llorenç). Apareix també a terres interiors a Santa Margalida, a Manacor (es Estanyols) i a Palma (s'Estanyol i s'Estanyolet a Pontiró).
s'Estanyol