Sovint la toponímia ofereix indicis sobre la possible localització de jaciments arqueològics. Sense anar més enfora a Mallorca sempre va estar clar que la ciutat federada de Bocchoris havia de cercar-se en els terrenys de la possessió pollencina de Bóquer.
Un altre exemple és el plantejat per sa Ràpita de Campos. L'origen i etimologia del nom ja se'ns descobreix al DCVB: "ermitatge musulmà fortificat o mesquita fortalesa fora de poblat", de l'àrab rabita, mateix signficat.
Les ràpites eren petites mesquites sovint allunyades de les ciutats i relacionades amb persones especialment piatoses -els morabits- on acudirien els fidels per resar a i per a fer retir espiritual. Com institució es relacionen amb l'idea de l'esforç virtuós que ha de permetre aprofundir l'experiència religiosa.
Un esforç que es reflecteix en la seva localització en zones despoblades, a les fronteres amb els territoris cristians o a la vorera de la mar. I que requereix per al seu manteniment dels recursos aportats per la comunitat del seu voltant.
El topònim ens indica per tant l'existència d'una ràpita al litoral de Campos. Però on es localitzaria ?
Sabem que les ràpites necessitaven aigua per a les purificacions i que fou la investigació de l'abastiment d'aigua la que conduí al descobriment l'any 1984 del jaciment alacantí de Guardamar del Segura preservat davall les dunes litorals. Més informació aquí.
Si hem de cercar aigua a sa Ràpita ho hauríem de fer al voltant del torrent de Son Durí, que en època de pluges importants provoca inundacions a les urbanitzacions que s'han construït a la seva conca. Qui ho hagués dit.
A prop d'aquest torrent i al nord de la rotonda de l'entrada per la carretera de Campos i en una zona que va estar a punt d'esser urbanitzada per la construcció d'un hotel de luxe l'arqueòleg Javier Aramburu va registrar una taca ceràmica (12/134) amb material romà i medieval islàmic.
Poster seria un bon començament.
NOTA 1: el llibre La ràpita islàmica. Història institucional. I congrés de les Ràpites de l'Estat espanyol, Sant Carles de la Ràpita 1993 que fou coordinat per Mikel de Epalza ens permet aprofundir sobre les característiques d'aquesta institució que va perdurar entre els segles X i XV.
NOTA 2: Ramon Rosselló documentà la primera menció de sa Ràpita campanera al 1331. També per la toponímia sabem que hi havia altres ràpites a Mallorca. A la Història de Manacor Segle XIII de Ramon Rosselló i Rafel Ferrer s'esmenta l'alqueria Ràpita. També hi havia una ràpita a Marratxí ja que al còdex llatino arabic del Repartiment es cita una "râbitat al-marrayîn".
Son Durí (sa Ràpita)