Mandor és un d'aquest noms que s'han salvat per un pèl de desaparèixer una vegada morts els darrers usuaris que el fein servir. No apareix a cap cartografia ni apareixia a cap obra impresa fins que Cosme Aguiló el va treure a la llum en el seu article: Dos topònims (semi)inèdits del pla de Ciutat i la motivació del que els alberga.
El nom fou recollit de boca de Baltasar Pocoví qui encara recordava l'existència del sementer de Mandor i de l'hort de Mandor situats a Xorrigo. I es tracta d'un nom interessant d'ascendència àrab com va fer notar Joan Coromines en analitzar el mateix nom aplicat a un barranc valencià. Llegim a l'OnCat que "Mandor és un barranc que baixa al Túria per l'esquerre, entre Riba-roja i l'assut de la síquia de Montcada, amb un poble al costat anomenat la Vallesa de Mandor". Coromines va proposar un possible significat de "barranc de la guàrdia, guarnició o custòdia".
Xorrigo és també un lloc de barrancs, al fons dels quals es troba l'antigament famosa font, i en la seva configuració actual és el resultat de l'agregació de distintes explotacions com la denominada Moranta, que en aquest cas si apareix localitzada a les cartografies a partir del mapa del cardenal Despuig.
De Moranta sabem el seu origen desde els primers moments de la conquesta ja que com recull Aguiló en l'article citat l'any 1243 Pere de Moranta establí a Ramon de Lombala, Bernat de Malgrat i Guillem Casta l'alqueria Beniamden que tenia per Nunyo Sanç en el terme de Catí. Al 1302 Vicenç Mata compra la tercera part de l'alqueria de Beniando, àlies Moranta, en el terme de Catí. Terme de Catí era la denominació antiga del pla de Sant Jordi.
Tenim per tant que Beniando originà Moranta. Però quina alqueria o rafal va originar Mandor ?
Trobam una certa similiritat amb un rafal consignat a la Remembrança de Nunyo Sanç, el rafal d'Aben Mundar que tenia una extensió de quatre jovades i mitja i que formava part de les terres que obtengué Nunyo dins el quartó del bisbe de Barcelona, al terme de Catí.
També sabem que l'any 1234 Nunyo Sanç amb l'objecte de dotar la creació de l'hospital de Sant Andreu de Ciutat fou donat a l'hospital de Santa Eulàlia mig rafal anomenat Abelmondar o Aben Mondar situat en el terme de la Ciutat (veure nota 1).
I ja ho confirmaran veus més assenyades però sembla possible una transformació Mondar/Mandor similar a la que afecta a altres noms com Calobra/Colabra.
NOTA 1: Conquesta, repartiment i organització militar de Mallorca. Els cavalls armats (1229-1350). Tesi doctoral presentada enguany per Plàcid Pérez i Pastor que conté una anàlisi exhaustiva dels textos dels segles XIII i XIV en els quals es materialitza el repartiment de les terres conquistades pel rei Jaume I a Mallorca. Volum I, pàgina 434.
NOTA 2: segons Guillem Rosselló Bordoy el nom de Mundar derivaria de Mundhir que és un antropònim freqüent. I sabem per aquest article que un escrivà de la cort nazarí de Granada (1485) nomia Mahomad ben Mandor.
Barranc de Xorrigo, possessió que inclou l'antiga Mandor