Abans del segle XIX les bodes fetes al foravila dels municipis costaners de l'illa podien acabar bastant malament. Ja ho relatà Joan Binimelis en la seva Història general del Regne de Mallorca (1595):
Entre aquestes dues cales [cala Pi i cala Beltran] estaria bé una torre de guarda, i descobriria també cala Ragell, on l'any 1579 els corsaris desembarcaren en una sola fragata i feren gran dany per aquelles possessions, en una de les quals trobaren tota la gent descuidada, que estava tota la casa ballant, per una boda que aquella nit s'havia fet.
Binimelis no ens diu de quina possessió es tracta però sabem d'un fet similiar succeït a sa Torre del camí des Palmer (Campos). Segons un relat recollit al 1894 per Antoni M. Penya per a l'Arxiduc Lluís Salvador abans era coneguda per la torre de sa Novia perquè "es moros s'engudueren sa novia quan feien es ball de ses noviances".
I per la mateixa font sabem que "mentre feien un ball de nocés a n'es Racó [Artà] es moros hi anaren i deien: Noviis des Fangar / anit ballau per terra / demà vespre / ballareu per mar. I los s'endugueren esclaus".
NOTA: VALRIU LLINÀS, Caterina (2022): Les rondalles que l'Arxiduc no va publicar.
Sa Torre (Campos)