A la fi després d'anys de reclamacions el setembre de 1922 es va establir una comunicació telegràfica entre Mallorca i Cabrera. Havia estat molt sonat el cas del vaixell El Nuevo Mahonés que l'any 1897 havia quedat incomunicat durant quatre dies al port de Cabrera causant la lògica preocupació entre els familiars de passatgers i tripulants els quals ja pensaven en un possible enfonsament.

La línia telegràfica partia d'un punt situat entre la platja des Caragol i el cap de ses Salines, a la finca de sa Vall que havia estat comprada per Joan March Ordinas tres anys abans. El recorregut marítim era de 16 quilómetres i l'arribada es produïa a cala en Ganduf.

Que la línia partís de sa Vall no era cap casualitat ja que Cabrera ocupava un lloc central dintre del negoci contrabandístic encapçalat per March i durant la primera guerra mundial l'arxipèlag havia funcionat com a base d'aprovisionament de combustible i altres materials per als països beligerants. Controlar el telègraf suposava per a March una gran millora en el control de totes les operacions que tenien Cabrera com etapa intermitja. Per aquest motiu els telegrafistes professionals que hi va haver els primers anys foren substituïts pel seu home de confiança a a l'illa: Damià Suñer Mascaró.

El telegrafista habitual passà a ser Gaspar Suñer, fill de Damià, un jovenet de setze anys que no tenia cap noció de telegrafia motiu pel qual es va instal·lar un telèfon. És per això que les casetes d'entrada i sortida de la línia encara ara són conegudes com la barraca des Teléfono (sa Vall) i la caseta des Teléfono (Cabrera). Francisca Sunyer explicà el funcionament del telègraf en el seu llibre Viure a Cabrera:

A l'habitació principal amb els aparells de Morse i les parets cobertes de llibres es feien les guàrdies. Quan la família se'n va fer càrrec, l'únic canvi fou un telèfon que va ser instal·lat per facilitar el treball als que no eren experimentats en la professió. El "cese" a les set de l'horabaixa es donava sempre amb punts i ratlles. Qualsevol de la família podia substituir en Gaspar si aquest havia d'ajudar a un altre lloc.

Comptam també amb la descripció feta pel capità d'estat major Enric Puig al 1935, recollida per Ángel Aparicio al seu llibre El Castell de Cabrera:

Una mica allunyada del port hi ha una caseta de poca alçada i planta baixa en la que hi ha instal·lat el telègraf. Està sota la custòdia del masover el qual hi té el seu fill encarregat de fer-lo funcionar. L'horari de servei establert és de les 9 del matí fins a les 12 del migdia i, de les 4 a les 6 de l'horabaixa. Si per cas l'aparell s'avariés hi ha un telèfon que utilitza la mateixa línia i que comunica exclusivament amb la vila de Santanyí. La caseta en qüestió té diverses habitacions i una cuina, cosa que permet viure-hi una família, però necessita alguns petits adobs.

La rutina de les comunicacions telegràfiques es veuria trencada amb motiu de l'esclat de la guerra civil i la caseta des Teléfono de cala en Ganduf es convertiria en objectiu militar, essent destruïda dia 1 d'agost de 1936 per les canonades d'un submarí republicà. El submarí s'havia dirigit a l'illa per tal de rescatar a la tripulació d'un hidroavió detinguda per la guarnició afecta al bàndol nacional. La tripulació fou rescatada, l'illa quedà en mans dels expedicionaris del capità Bayo que dies després desembarcarien a Porto Cristo i Damià Suñer i els seus dos fills foren traslladats a Menorca on serien executats.

Però aquesta és una altra història.

 

NOTA: de la caseta des Teléfono construïda el 1922 a cala en Ganduf només en queden els fonaments ja que fou reconstruïda en una ubicació més resguardada. Pel seu estat actual sembla com si la nova també hagués estat bombardejada.

 

Barraca o caseta des Teléfono (sa Vall)

Caseta des Teléfono (Cala en Ganduf)