Devia destacar molt aquella roca quan el coster es conreava i no hi havia cap pi. Devia de veure's de ben enfora i la gent de la contrada i la que passava pel camí de Son Valls (Porreres) arribà a conèixer el lloc com es Còtil.
Però passà el temps i arribà nova gent que ja no sabia el significat d'aquella paraula i tornaren a batiar la roca. Ara li digueren la roca des Còtil, literalment la roca de la roca.
NOTA: El topònim apareix a l'Onomasticon Cataloniae amb la següent explicació. Roca des Còtil: penya del terme de Porreres (Mallorca), situada a la quadrícula 35B7 del Mapa Mascaró. (No figura en el mapa Despuig ni en l'enq. que hi féu En Coromines el 1964). ETIM. Variant mossàrab de còdol.
A la mateixa obra llegim que COT deriva del llatí COS, COTIS 'pedra, roc, especialment pedra d'esmolar'. A Palma tenim es Cotilar i a la marina de Llucmajor tenim es Contimplà (i les variants Cotimplà i Cotilplà) analitzats per Cosme Aguiló en el llibre La Toponímia de la Costa de Llucmajor , on proposa l'ètim COTULUS 'mac de torrent, pedra, roca' i també recull un exemple d'Escorca: sa Cot.
Roca des Còtil (Porreres)