Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, participà en la conquesta de Mallorca i entre els béns obtinguts li va correspondre l'alqueria Moli de sis jovades, situada al terme de Canarrossa, essent els emfiteutes Pere de Segarra i Guillem Ferrer. Coneixem una transacció primerenca d'aquesta alqueria ja que al 1234 Pere de Segarra permutà la seva mitat per una porció de terra que era d'Arnau Salet i la seva dona Elisenda i que estava a l'alqueria Benifalvel (Sencelles).
Als segles XIV i XV l'alqueria apareix sota la denominació d'alqueria Molig. Hi ha una referència de 1311 al camí de Molig i pel Capbreu de Manresa (1395-1404) coneixem les seves partions i el fet de que ja era propietat de la família Villalonga.
Item de una alqueria apellada Molig den Johan Villalonga situada en la dita parroquia [Robines] la qual es tenguda per jurisdictio senyoria e alou de la dita sgleya e per aquella dels dits senyors bisbe capitol e pabordes a delme e tascha de pa vi li canem e a setena e desena de oli e a cens de VII diners tots anys pagadors a santa Maria de agost. E affronta de una part amb lalqueria den Pere Gisbert e daltra ab alqueria den Arnau Torrella [Morneta] e daltre part ab alqueria de Toffla e daltre part ab lalqueria dels hereus den Andreu Palou.
Les confrontes ens dirigeixen a les actuals possessions de Can Macià i Can Pere Antoni, resultat de la divisió produïda a finals del segle XVII de la possessió dita Son Gorra.
I per confirmar aquesta adscripció comptam amb l'ajut inestimable de l'historiador José Villalonga el qual ens aporta la següent inscripció datada el 19 de maig de 1709:
Pere Antoni Villalonga y Miquel Villalonga hermanos, hijos de Pere Antoni Villalonga de la villa de Binissalem imponen un censo sobre la mitad de la posesión de dicho Miquel Villalonga llamada Son Gorra y antiguamente Molitg situada en el término de la villa de Binissalem que linda con la otra mitad de la posesión también llamada Son Gorra de Mathià Jaume (a) Barrumbo, con Morneta, con Toffla y con la Socorrada.
L'anterior inscripció ens serveix per conèixer l'origen dels noms de Can Macià i Can Pere Antoni (aquesta darrera finca continuà lligada a la família Villalonga fins al segle XIX), però que podem dir del topònim Molig ?
A primera vista tendim a relacionar-ho amb amb altres topònims similars com Costitx (escrit antigament Costig) i per tant amb el romanç andalusí amb el significat de molins. Aquesta idea ja va ser plantejada per Alcover-Moll i rebutjada per Joan Coromines.
El mateix autor en el seu estudi sobre el nom de la vila de Molig, situada al Conflent, incideix en que el nom és un derivat de l'arrel que ha produït paraules com moldre o molí i que derivaria de moleio o moleia.
Donada l'absència de molins a l'entorn de Can Macià / Can Pere Antoni podem pensar que Molig és un altre topònim pertanyent a la sèrie de noms que "proporcionen els cognoms (i possiblement també l'origen) dels repobladors que s'establiren a l'illa" en paraules de Cosme Aguiló.
Aquesta sèrie inclou noms com els següents, que compten amb homònims a Catalunya o a València:
Bendrís, Banyeres, Barcelona, Cabrera, Cabrianes, Calonge, Castelló, Conques, Girona, Guiamerà, Llinars, Manresa, Merola, Mianes, Miralles, Montblanc, Mont-reial, Montseriu, Moranta, Morell, Morella, Morelló, Navarra, Pocafarina, Pontiró, Porreres, Reboster, Roqueta, Santa Eulàlia, Sarrià, Sitges, Tagamanent, Tellet, Torà, Tortova, Vallgornera, Vall-llobera.
Can Macià, antigament Son Gorra i més antigament alqueria Molig (Binissalem)