Piri Reis (~1470-1554) fou un almirall turc otomà que ha perdurat gràcies als seus treballs cartogràfics, especialment per un mapamundi de 1513 en el qual es representa de manera fidedigna el litoral americà atlàntic.
També destaca el seu Llibre del Mar o de la Navegació (Kitab-i Bahriye) amb dues versions (1521 i 1526) el qual conté un conjunt de mapes i d’informacions sobre el litoral mediterrani considerades d’interès per als navegants i particularment pels corsaris.
Entre aquests informacions trobam la primera descripció de la costa de Mallorca, amb referències a Ciutat i a pobles com Sóller, a ports i a fortaleses defensives com el castell del port de Sóller o el castell de sant Elm. També hi trobam anècdotes com una caçada de 370 conills a l’illa des Conills o l’elogi de l’oli d’oliva i noticíes històriques com els enfrontaments amb els cristians al litoral de Pollença i a cala Figuera de Santanyí o la presa del castell de Cabrera per part del seu tio, el també almirall turc Kemal Reis.
Pel seu interès i relatiu desconeixement reproduïm a continuació, traduït al català, el text de José Enrique Lechuga de Serantes i el seu equip, inclòs per Francisco Franco-Sánchez en el seu article La península ibérica en el Kitab-i Bahriye de Piri Re’is. Descripción y cartografía de las Islas Baleares y del litoral de Valencia a Almería, en el qual trobam altres d’informacions d’interès sobre Piri Reis i la seva obra. El detallat mapa de Mallorca de 1526 l’hem trobat aquí.
Una cosa és segura: els mallorquins del segle XVI no devien estar molt contents quan veien aparèixer a l’horitzó les naus de Piri Reis.
Aquest capítol descriu l’illa anomenada Mayorka, una de les illes catalanes.
Aquesta illa pertany al rei d’Espanya. El seu perímetre és de 250 milles. És muntanyosa, amb bones aigües i pròspera. La seva ciutat més important està situada al costat sud-oest de l’illa. Davant ella hi ha un port artificial que anomenen Poto Bin [Portopí]. Els vaixells més grossos amarren fora del port, fondejant. No obstant, la ciutat està a tres milles del lloc d’amarrament dels vaixells. A l’entrada del port hi ha dues torres entre les quals es subjecta una cadena. Entre la ciutat i el port hi ha una distància de tres milles. En aquestes tres milles els vaixells s’aturen, ja que tots són bons llocs per tirar l’àncora.
Davant de la ciutat, cap al sud-oest, s’aixeca un espigó. Quan és necessari un pal per un o altre vaixell, ells duen el vaixell a l’interior de l’espigó, ja que ells equiparen aquesta construcció per a tal propòsit, i li posen allà el pal.
Ciutat de Mallorca, el castell de Bellver i Portopí amb la cadena estesa entre la torre de Paraires i la torre de Senyals
A tres milles d’aquesta ciutat, al nord-oest, en un lloc elevat, hi ha un castell. A aquest castell també li diuen castell de Mayarko [castell de Bellver]. El port referit està al costat de la fortalesa. Desde la ciutat de Mayarko, Kavu Biyanko, és a dir ‘cap Blanc’, està a 15 milles cap al sud-est. Kavu Karbonara [es Carbó] està a cinc milles del Kavu Biyanco. De Kavu Karbonara a Seline [Colònia de Sant Jordi] (és a dir el ‘port de la Sal’), hi ha sis milles al nord-oest. Tuzla [ses Salines, possible confusió amb Santanyí] és un gran poble encarat al sud-est. Davant del poble hi ha dues torres elevades. Enfront de les torres tots són llocs de platja; les platges són bons llocs per a fondejar i aturar.
Després, d’aquest lloc a l’illa de Kabrara [Cabrera] hi ha vuit milles, al sud. En aquesta ruta hi ha una petita illa, coneguda com illa Konili [illa des Conills]. L’ancoratge d’aquest illot està front a l’illa de Kabrara, i té una profunditat de vuit braces. En aquesta illa hi ha molts de conills, no essent possible comptar el seu nombre. Per exemple, en una ocasió, desembarcàrem en aquesta illa i caçaren tres-cents setanta conills.
A l’est d’aquí hi ha una roca arrodonida a la mar. En aquesta roca l’anomenen Uskubi Perso [na Redona], i els entorns d’aquesta roca són profunds. Després, hi ha l’illa de Kabrara, (és a dir, en turc, ‘illa de la Cabra’ Keci Adasi), en el costat de l’oest hi ha un bell port natural. En aquest port l’anomenen Santa Meriye [cala Santa Maria]. En aquest port hi entren els vaixells i amarren al costat nord/nord-oest i tiren l’àncora al sud-oest, a l’interior del port. És un ancoratge en contra de tots els vents. Dintre del port hi ha un bon castell de vigilància; aquest castell és un petit castell amb bastides i torres. El difunt Kemal Reis conquerí aquesta fortalesa una vegada però ara l’han recobrada, perquè el castell de Mayarko està a trenta milles d’aquí. De cap a cap la distància és de cinc milles.
Sis milles enfront d’aquest castell referit està el poble de Tuzla [ses Salines]. De Kegi Adasi [Cabrera] fins a Kala Fikara [cala Figuera], a l’illa de Mayarko hi ha quinze milles de distància al nord-est. Aquesta Kala Fikara significa ‘el lloc del bosc de figues’, però aquest lloc és un bon port natural. És un lloc incòmode per entrar els vaixells grossos. En una ocasió perseguírem per mar a set barques de Cuka fins en aquest port. Però l’entrada d’aquest port és estreta i en els seus dos costats rodejada de muntanyes molt altes, i ens va ser impossible entrar, i els infidels soldats enemics ens tiraven pedres des de dalt dels dos costats.
Cabrera, illa des Conills, na Redona, Tuzla [ses Salines]
Al costat nord-est d’aquest port hi ha un altre port natural, que se pareix al port anteriorment descrit, al qual diuen Por Petira [Portopetro]. A l’entrada del port, que està al costat sud-oest, hi ha una torre. També, enfront del port hi ha una bona entrada; aquesta entrada també és un port, un lloc convenient per a les barques. Al nord-oest d’aquest port hi ha l’illa Kolombi [faralló d’en Fred], i hi ha un altre port que li donen el nom de Gügencin Limanesi [Portocolom]. Aquest també és un bon port natural, i les barques grosses poden entrar-hi. Perquè tots aquests ports d’aquí estan rodejats d’abruptes penya-segats coberts de pinar.
De Gügercin Limani [Portocolom] el Kavu Menarko [cap Menorca en referència al cap Ferrutx] està a quinze milles de distància al nord-est/nord; Menarko té un bon port; en aquest port hi ha una torre, i a aquesta torre li diuen Arminzarat [talaia Moreia], que han construït a la mar. El castell d’Arkodya [castell d’Alcúdia en referència a la talaia de la Victòria] està a dotze milles de distància d’aquí; ambdues, la torre i el castell d’Arkodya, estan situades a una badia damunt dos caps localitzats a la mateixa badia, al costat nord-est de l’illa de Mayarko. A aquest golf venen els vaixells comercials per a carregar el blat. Alguns anomenen a aquest lloc badia de Menarko [badia de Menorca], i altres, badia d’Arkodya [badia d’Alcúdia], ja que són conegudes amb ambdós noms.
Després, al nord/nord hi ha la badia anomenada Kavu Firmentara [cap Formentor en referència a la badia de Pollença]. Des d’aquí, Porto Solyar [port de Sóller] està a quinze milles oest / sud / oest. A aquest camí hi ha una cala [cala Bóquer ?]. En aquest lloc, onze dels meus companys de viatge foren morts en combat, al ser presos desprevinguts de sobte pels infidels en una incursió.
Des d’aquesta cala, el port de Solyar està a trenta milles de distància cap a l’oest / sud-oest. Porto Solyar és un bon port. Davant d’aquest port hi ha un castell [torre del Port]; en aquest castell l’anomenen Mandiraki (que vol vir Agac Hisari ‘castell de l’arbre’); davant del castell molts de vaixells carreguen oli d’oliva, perquè no es coneix altre oli tan pur i tan fi com l’oli d’oliva de l’illa de Mayarko.
De l’entrada d’aquest port de Mandiraki, l’illa de Dirankonara [sa Dragonera] està a trenta milles cap a l’oest / sud / oest. Dirankonara és una illa elevada i deshabitada. La distància entre aquesta illa i Kavu Mayarko [cap Fabioler] és de una milla i mitja; a aquest també anomenen cabo Palamura [cap de sa Palomera]. Mai manca un vigia de Mayarko damunt d’aquesta illa. Ningú pot agafar a aquest vigia per ser llocs extremadament alts. Si el vigia veu una nau a la mar, toca una trompeta en direcció a Mayarko per a informar de la seva vinguda.
Dragonera, es Pantaleu i el castell de sant Elm
Un poc al sud-est d’aquí hi ha un illot, a aquest illot l’anomenen Panta Limu [es Pantaleu]. És un lloc de baixos fons i els vaixells passen pels seus dos costats. Allà, a la vorera, hi ha un port. Damunt ell hi ha el castell que anomenen At Diregi [Andratx en referència al castell de sant Elm]. Al costat sud-oest d’aquest castell hi ha un illot redó anomenat Monto Alto [?]. Per a fondejar a aquest lloc es tira l’àncora a la mar al nord-oest d’aquest lloc. Des del Kavu Palamura, Molozi [Valldemossa ?] està a cinc milles de distància al nord-oest. Hi ha un altre port que està cap el nord-est.
Des d’aquest port Kavu Tirafilipe [cap de Trafalempa] està a setze milles cap al sud-oest. Allà es troba un petit illot [illa del Toro] amb un ample escull. Aquests esculls es veuen per damunt de la mar. Des de Tirafilipe, Lamporasi [la Porrassa] és un bon port, allà hi ha un illot [Illot de la Porrassa]. Els vaixells fermen les seves maromes a l’illot i tiren l’àncora cap al nord. Des d’aquest port, Porto Bin [Portopí] està a cinc milles de distància. De Porto Bin a la ciutat de Mayarko hi ha tres milles.
Així ho vaig conèixer. Fins aquí tot.
Illa anomenada Mayorka, una de les illes catalanes (Kitab-i Bahriye, Piri Reis, 1521)