El període de dominació islàmica de Mallorca (903-1229) passaria totalment desapercebut si ens guiassim únicament per les construccions que s’han conservat d’aquella època: els banys àrabs, l’arc de les drassanes de s’Almudaina, algun tram de murada...
No passa el mateix amb la llengua que ha incorporat nombrosos arabismes, sobretot referents a cultius i a construccions i enginys relacionats amb l'aigua: albelló, albergínia, alfals, aljub, arròs, cotó, forn, garrova, gerra, safannària, safareig, sínia, síndria, síquia, tafona, talaia...
També molts de topònims mallorquins deuen el seu origen a aquella etapa. Aquí ens centrarem en aquells que han aglutinat l’article aràbic al. Els més famosos són sens dubte els noms dels pobles d’Alcúdia (al-qudya / el pujol) i Algaida (al-gayda / el bosc) però n’hi ha alguns més:
Albarca /al-birqa /el safareig
Albenya / al-benia / la construcció
Alboraiet / al-burayyat / les torretes
Albufera / al-buhayrah / l'estany
Alcanada / al-cannata / el canal
Alcàsser / al-qasr / el palau (fortificat)
Alconàsser / al-qunaisa / l'església
Alcoraia / al-qurayya / l'alquerieta
Alfàbia / al-habiya / la gerra
Algorfa / al-gurfa / la cambra de dalt
Almadrava / al-madraba / la teulera
Almudaina / al-mudayna / la ciutat petita
Almunia / al-munya / l'hort
No sempre les etimologies estan tan clares. Per exemple: s'Algar, a Portocolom, deu el seu nom a l'acumulació d'alga que s'hi produeix o a la important cova des Ases (al-gar / la cova) ?
Algaida, el bosc
Alcúdia, el pujol