Torrent Gros

 

La fama sempre la se n'ha duita el torrent de sa Riera, per travessar per dins la Ciutat de Palma i per haver causat una gran mortandat a l'octubre del llunyà any de 1403. Però a l'oest de la Ciutat hi ha un torrent que en un tram fa partió amb el terme de Marratxí i que també té la seva importància. És el torrent Gros que es podria dir que neix a partir de la confluència dels torrents d'Esporles i de Bunyola, 600 m al sud de Son Bibiloni i de sa Cantimplori.

Les referències a aquest torrent són bén antigues perquè sembla ser el torrent Luidis esmentat al Liber Maiolichinus (1115-1120). Al llibre es narra el desembarc de les tropes a s'Arenal i com fou establit un campament a prop del qual es produiren els primers encontres amb els musulmans: "una ràpida companyia de cavalleria de pisans la fa fugir, perseguint-la fins a les arenes d'aigua dolça, que en aquesta regió sol anomenar-se torrent Luidis". El dia de Sant Bartomeu de l'any 1113 "la flota passa a l'altra vorera del torrent esmentat fa poc i les cohorts, desembarcades, col·loquen el campament prop dels camps veïns a les murades de la ciutat".

També apareix al Llibre del Repartiment (1232) tant al text àrab que recull el Wadi Aqwa Duly (riu d'aigua dolça) com el text llatí on trobam rivo Cadolg, rivo Dagadilg, rivo de Alqudig , Alorcet de aqua dolchi o Alurret. El llibre situa en aquest torrent un sistema hidràulic format per deu molins, un dels quals rep el nom de molí del Pont.

Donat que no podem esperar vint o trenta anys a que es materialitzi el parc lineal previst a l'actual revisió del PGOU de Palma -si és que mai s'arriba a fer- hem anat a voltar pel torrent Gros. A més de l'habitual catàleg d'horrors característics dels espais marginals hi hem vist algunes coses interessants.

Cal destacar en especial el conjunt de ponts de diferents èpoques que resisteixen en diferents estats de conservació. Hi ha els que pertanyen a les  línies ferroviàries de Sóller (1912), d'Inca (1875) i de Santanyí (1917), aquest darrer reubicat 100 m al sud respecte de la seva posició inicial.

I també hi ha els que corresponen als camins i carreteres. Com el del camí vell de Bunyola, de dos ulls de mida diferent i el seu corresponent aixemplament de formigó. El pont de Son Nicolau amb la seva elegant volta de marès malhauradament molt maltractada pels grafiters. O el pont del camí Fondo que ja tractàrem aquí.

Però diríem que el més interessant és el pont de sa Sínia Bona, a la carretera de Manacor, que destaca pel seu sistema de construcció amb les pedres col·locades de fil i segurament el més antic del conjunt. Aquest pont avui cegat es podria correspondre amb un traçat original del torrent el qual en un moment indeterminat (anterior a 1850) seria desviat cap al límit entre Son Ponç i Son Morro. Desviat el torrent un nou pont fou construït 300 m cap a l'oest, a l'altura de Son Puig des Pont, cases que prengueren el determinant d'aquest nou pont.



NOTA 1: Gaspar Valero en la seva obra Els noms de fora porta de la ciutat de Mallorca recull el nom de torrent de les Grans Aigües per al torrent Gros. Apareix en les confrontes de la finca dita el Camp de la Pleta (1667): "cum torrente dicto de les Grans Aygues confrontante cum terris conventi Cartuzie"

NOTA 2: cap dels elements referits gaudeix de cap tipus de protecció patrimonial i per tant no seran obstacle per a futures reformes i ampliacions. Els enginyers de carreteres poden estar tranquils.

 

Pont del tren de Sóller

Pont de Son Nicolau

Pont de sa Sínia Bona

 

Cova minera del comellar d'Infern

 

Vegent com estan ara molts dels comellars de la serra de na Burguesa costa pensar que hi va haver un dia on el tragí dels treballadors era important. Alguns d'aquests es dirigien a les coves que havien estat transformades en mines i pedreres. Es dedicaven a trencar el material, amb l'ajuda de la dinamita, a seleccionar-ho i a treure'l del lloc amb carros que transitaven pels camins del fons dels comellars.

L'activitat extractiva fou especialment intensa a la finca de Benàtiga Nou i concretament a la coma de s'Àliga com ho demostren els camins bastits, les construccions abandonades o les restes d'enderrocs escampats coster avall de les coves des Marmol o de la cova minera de sa Punta.

Menys conegudes són les explotacions del comellar d'Infern, al nord del comellar anterior i pertanyent a Benàtiga Vell. Allà ens topàrem sense esperar-ho amb un avenc que havia estat aprofitat per a l'extracció de travertins com ho provaven les marques dels barrobins a les parets i les cordes penjades. Com a resultat de l'explotació l'avenc s'havia transformat en una cova amb una gran boca.

Era curiós però no trobàvem cap referència a la cova a les nombroses referències espeleològiques existents relatives les cavitats de la serra de na Burguesa. Fins que arribàrem a l'actualització corresponent a l'any 2019 del Corpus Carvernario Mayoricense de José Antonio Encinas. Allà ja surt la referència C-102 Cova minera d'Infern.

Qui si no més que n'Encinas havia de tenir aquella cova controlada ?



NOTA:  a la documentació del Districte Miner de Balears trobam dos expedients relatius a la coma de s'Àliga (18/1572 i 18/1573) de l'any 1929. En el primer expedient l'industrial Antonio Sastre Bennassar "desea adquirir 20 pertenencias mineras con el título de Rosa de mineral piedra carbonato de cal. Se tendrá por punto de partida el ángulo izquierdo del fondo de los restos de la antigua casita del horno de yeso enclavado en el citado paraje". En el segon expedient demana 21 pertinences (= 21 hectàrees) per a la recerca de mineral de ferro. Ambdós expedients varen caducar però està clar que ell mateix o algú altre va arribar a explotar els recursos miners de la coma de s'Àliga.

 

Cova minera del comellar d'Infern (Benàtiga Vell)

Secret (III)

 

Bona notícia i és que en Tomàs Mut ha decidit fer una segona edició del seu llibre dedicat a l'estudi del contraban a Mallorca i en concret dels amagatalls que es feren servir:  «Al·lots, avui hi ha festa».

Bona notícia perquè significa que la primera edició va ser un èxit i que l'autor s'ha animat  a  fer una segona ronda de llibres i també de presentacions, les quals en sí mateixes ja constitueixen una activitat del tot recomanable.  Aquestes són les properes convocatòries:

- 9 d'abril a les 20 hores a les oficines municipals  s'Arenal de Llucmajor
- 12 d'abril a les 20'30 hores  a la Residència de persones majors d'Artà.
- 25 d'abril a Son Servera

 

NOTA: il·lustram la l'anunci amb la fotografia de l'interior d'un secret proper al cap de ses Salines, un dels sectors de costa on el contraban fou més intens. Per què seria ?

 

 

Secret al cap de ses Salines